diumenge, 30 d’octubre de 2011

...and all that jazz!


La setmana passada vaig anar a veure Chicago, un dels meus musicals preferits. Era la segona vegada que ho feia en poc més de dos mesos. La primera va ser a Brodway, Nova York, i em agradar tant que quan vaig saber que es podia veure també a Barcelona no vaig dubtar en repetir l'experiència.
La veritat és que em va agradar força. És clar, l'ambient màgic i íntim que es crea en un petit teatre al bell mig Broadway no és el mateix; com tampoc ho és el fet de veure un musical per primera vegada.
Velma and Roxie
Em va agradar la música, l'orquestra en directe, les actrius, la seva veu. Però siguem realistes, veure un musical en espanyol no és el mateix que fer-ho en anglès. Es pot dir que l'elegència, el glamour i l'estil de l'obra a Barcelona queden una mica difuminats.
El millor de tot? El preu, l'orquestra i l'actuació dels ballarins. El pitjor? les actrius principals podrien haver estat una mica més ben buscades, així com la seva caracterització i la seva gestualitat corporal. Però vaja, els musicals a Barcelona no tenen res a envejar als de la resta de ciutats cosmopolites.




diumenge, 16 d’octubre de 2011

Countdown

Countdown és el nou single de Beyoncé. El seu videoclip va sortir ara farà una setmana i no em pot agradar més!

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Hacia lo salvaje



Tres anys i mig. Tres anys i mig amb Domingo de una tarde rara, Esta Noche o Concorde rondant-me pel cap. Tres anys i mig esperant, impacient,  a que Amaral llencés un nou àlbum.

El que més m'agrada d'Amaral és la seva gran capacitat per jugar amb melodies de tots colors, fer que cada àlbum tingui el seu caràcter determinat, fer que cap cançó soni igual que una altra. Hacia lo Salvaje és un recull de dotze cançons salvatges, madures, arriscades.  Només fa una setmana que l'escolto però Hoy es el principio del final o Antártida ja apunten a ser algunes de les meves preferides.