diumenge, 30 d’octubre de 2011

...and all that jazz!


La setmana passada vaig anar a veure Chicago, un dels meus musicals preferits. Era la segona vegada que ho feia en poc més de dos mesos. La primera va ser a Brodway, Nova York, i em agradar tant que quan vaig saber que es podia veure també a Barcelona no vaig dubtar en repetir l'experiència.
La veritat és que em va agradar força. És clar, l'ambient màgic i íntim que es crea en un petit teatre al bell mig Broadway no és el mateix; com tampoc ho és el fet de veure un musical per primera vegada.
Velma and Roxie
Em va agradar la música, l'orquestra en directe, les actrius, la seva veu. Però siguem realistes, veure un musical en espanyol no és el mateix que fer-ho en anglès. Es pot dir que l'elegència, el glamour i l'estil de l'obra a Barcelona queden una mica difuminats.
El millor de tot? El preu, l'orquestra i l'actuació dels ballarins. El pitjor? les actrius principals podrien haver estat una mica més ben buscades, així com la seva caracterització i la seva gestualitat corporal. Però vaja, els musicals a Barcelona no tenen res a envejar als de la resta de ciutats cosmopolites.